El canvi climàtic perllonga la temporada d’al·lèrgies en nens, intensificant els símptomes i estenent la necessitat de tractaments. Afecta el seu sistema immunològic en desenvolupament, fent les condicions al·lèrgiques més comunes i severes, requerint maneig mèdic més rigorós i continu. La nostra doctora pediatra Gemma Morera ha tingut presència a la revista Ser Padres per donar el seu punt de vista.
“”Ja ho advertia l’any passat la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP): “El canvi climàtic empitjora les al·lèrgies”. Aquesta sentència ja pretenia visibilitzar la relació entre els factors ambientals i les al·lèrgies. Si deixem de banda la profusió de tòxics ambientals, que també hi influeixen negativament, el canvi climàtic es fa cada vegada més evident amb les consultes pediàtriques per al·lèrgies que afecten les vies respiratòries Gemma Morera, pediatre i una de les poques especialistes en pneumologia i al·lèrgies infantils que hi ha a Espanya, confirma aquest fet: “Sobretot en els dos darrers anys he notat un repunt en el nombre de casos i en la durada dels tractaments”, apunta. Cada cop hi ha més nens al·lèrgics, amb tractaments més allargats i amb símptomes més intensos: “Abans era estrany el nen que feia servir inhaladors; ara el rar és el que no els fa servir”, comenta l’especialista.
Temperatures més càlides
Amb l’augment de temperatures del canvi climàtic, les plantes pol·linitzants, durant més temps i amb un pol·len més fort o al·lergènic. Això fa que els nens al·lèrgics estiguin amb la mucosa respiratòria inflamada més temps, sent així més sensibles a altres infeccions. “I perquè el seu sistema immunitari tampoc no ha aconseguit encara la seva maduresa”, puntualitza Morera.
Just aquí entren en joc el COVID i les seues conseqüències. “Amb el confinament les nostres defenses no van treballar, i per això el nostre sistema immune es va afeblir i els agents infecciosos han estat més agressius, i fins i tot mortals, per als més petits. Hi ha hagut més ingressos per grips i pneumònies. I això els al·lèrgics ho han notat més”, explica la pediatre.
¿Estacionalitat?
Quan es parla de lèrgia estacional tothom pensa a la primavera, pel pol·len; però l’àcar de la pols també és estacional: afecta molt més els canvis de temps i un clima temperat; i que sigui humit, perquè l’àcar li encanta la humitat. Per prevenció, l’al·lèrgia als àcars de la pols està davant de l’al·lèrgia al pol·len”, explica Morera.
Les temperatures suaus s’allarguen i hi ha molta humitat. “Però això ja no podem parlar que aquestes al·lèrgies siguin estacionals, s’estan fent gairebé permanents. Només ens en lliurem al juliol i l’agost”. Amb l’al·lèrgia al pol·len passa igual. Comenta la pediatre com “abans només es donava a la primavera. Les més freqüents eren per gramínies i olivera a l’abril i maig. Ara, pel canvi climàtic, estan començant a pol·linitzar més tard ia afectar abans, de manera que hi ha una major exposició a aquests pòl·lens”.
Tot això està portant que els nens hagin de prendre més tractaments amb dosis més grans i durant els seus temps. “Abans, amb dosis baixes i poc temps es mantenien estables, ara necessiten més quantitat durant més temps per evitar les recaigudes i tenir una qualitat de vida normal”. “Torres i ha d’estar complint és instal·lar deshumidificadors contra l’excés d’humitat a les estances on hi ha nens al·lèrgics”. Però de vegades passa que, en fer-se més llargs els tractaments, molts progenitors tendeixen a abandonar-los. Davant d’això, la doctora Morera adverteix: que “han de cenyir-se als tractaments prescrits pels professionals per evitar recaigudes””
